SIMPÒSI INTERNACIONAU DES HÈSTES DETH HUEC DES SOLSTICIS ENES PIRENÈUS

Eth Departament de Cultura dera Generalitat de Catalonha, per mejan dera Direccion Generau de Cultura Populara e Associacionisme Culturau, ei sòci deth projècte PROMETHEUS e lidère era accion d’impulsar era celebracion d’un simpòsi internacionau que mete en valor era investigacion, era divulgacion e era transmission deth Patrimòni Culturau Immateriau des Halhes, Haros e Brandons ath delà des frontères territoriaus.    

Concrètament, eth Departament de Cultura impulse eth Simpòsi Internacionau des Hèstes deth Huec des Solsticis enes Pirenèus, eth quau se debanarà ath long des dies 27 ,28 e 29 d’octobre a Bagà, e damb era collaboracion de Cerdanyola, ambdues poblacions halhaires.

Eth Simpòsi vò hèr a aflorar era coneishença locau e internacionau mejançant era recèrca e es estudis ar entorn des hèstes deth huec des solsticis enes Pirenèus. Investigacion e divulgacion transfronterèra entà somar esfòrci, arguments e hèr mès fòrta era representacion ena Lista deth Patrimòni Culturau Immateriau dera Umanitat.

Eth prètzhèt primordiau dempús der inici deth projècte a estat era coordinacion entre sòcis e damb es diuèrsi actors deth territòri des 3 Estats membres deth projècte PROMETHEUS, entà crear un Comitat scientific territoriaument representatiu, paritari e que siguesse eth rebat dera diuersitat culturau e sociau qu’englòbe eth mon halhaire.

Aguest Comitat ei format per representants institucionaus e expèrts de França, Andòrra, Aragon e Catalonha. Eri an estat es encargadi de desvolopar era orientacion e eth contengut deth Simpòsi.

I aurà ua prumèra conferéncia inaugurau que harà balanç des 5 ans dera candidatura per part dera declaracion dera UNÈSCO. Coma se pòt veir en detalh en apartat corresponent deth web e en programa, i auràn 4 encastres que tractaràn era organizacion e gestion territoriau des Halhes, Haros e Brandons, era transmission e estrategies de sauvaguarda, es escomeses dera gestion culturau en territòri pirenenc e/o tanben eth transferiment e divulgacion deth patrimòni damb era presentacion d’entitats, musèus, libres e publicacions relacionades. Mejançant conferéncies, comunicacions e taules redones se poderàn expausar tèmes diuèrsi coma per exemple es naui actors, protocòus, modèls e recorsi organizatius, atau coma naues airines entà acarar-se as problematiques restacades damb era COVID, era repercussion enes mejans de comunicacion, era sostenibilitat e futur des hèstes, etc. S‘articularà damb visions transversaus, damb experiéncies d’auti sectors e encastres culturaus e territòris de pertot deth mon.

En parallèl, se creèc entre 2019-2020 un Comitat organizatiu, format per representants deth territòri, eth Departament de Cultura dera Generalitat de Catalonha e er Ajuntament de Bagà, damb era collaboracion de Cerdanyola e era rèsta de sòcis deth projècte

Pr’amor dera situacion de pandemia, s’an adoptat totes es indicacions des autoritats sanitàries e se preneràn tot es mesures de prevencion de besonh. En aguest sens, eth format deth Simpòsi serà duau, de manèra presenciau e telematica. S’a coordinat era estructura, organizacion e logistica deth Simpòsi entà que se pogue desvolopar damb totau normalitat en territòri deth Berguedan.

Era assistència ath Simpòsi ei gratuïta, mès cau realizar era inscripcion prealabla as jornades, hèt qu’ath madeish temps compòrte poder obtier un certificat de participacion.

INSCRIPCIONS

Abans deth dimenge 24 d’octubre de 2021

COMUNICACIONS

Abans deth dimenge 10 d’octubre de 2021

isil @ulldebou (1)
FOTO: IG @ulldebou

Falles, haros, halhes e brandons. Istòria e actualitat dera hèsta

Brandon de Régades @mathilde_lmth
FOTO: IG @mathilde_lmth

Organizacion e gestion des hèstes de huec

andorra @ssoggies
FOTO: IG @ssoggies

Educacion, transmission e divulgacion ena Sauvaguarda deth Patrimòni Culturau Immateriau

FET barruera @cristinacastella
FOTO: IG @cristinacastella

COVID, sostenibilitat e futur dera hèsta

sahun @fiestasdesahun
FOTO: IG @fiestasdesahun

ORGANIZACION I COMITAT SCIENTIFIC

Marc Ballesté Escorihuela

BALLESTÉ_M

Doctor en Istòria der Art pera Universitat de Lhèida. Investigador postdoctorau dera Cagira Educacion e Patrimòni Immaterial des Pirenèus. Professor interuniversitari e collaborador dera Universitat Dubèrta de Catalonha. A participat en diuèrsi programes de recèrca e transferiment competitiu en relacion damb eth patrimòni culturau.

Lluís Bellas

BELLAS_L

Departament de Antropologia Sociau, Universitat de Barcelona (UB). Investigador predoctorau dera Universitat de Barcelona, ei a realizar ua tèsi doctorau a prepaus de Musèus e Patrimòni Culturau Immateriau a compdar deth cas dera museïzacion de Hèstes en Catalonha. Diplomat en Antropologia Sociau e Culturau (UAB, 2018) e Mastèr en Gestion deth Patrimòni Culturau e Museologia (UB, 2020). Actuaument ei investigador contractat en projècte Interreg POCTEFA Prometheus UE entara creacion deth Prometheus Musèu Virtuau des Hèstes deth Huec des Pirenèus. Es sòns interèssi de recèrca se tròben enes airaus des Musèus de Patrimòni Culturau Immateriau (PCI), era Sauvaguarda e Gestion deth PCI, era patrimonializacion de hèstes tradicionaus, era museologia participativa, es Musèus de Societat e es politiques culturaus.

Jean-Jacques Castéret

Brandon de Régades @mathilde_lmth

CIRDOC

Oriol Cendra Planas

CENDRA_O

A desvolopat era sua trajectòria professionau coma gestor culturau ena administracion publica dempús deth Departament de Cultura dera Generalitat de Catalonha, en quau exercís coma Responsable de Comunicacion Intèrna (2005). Dempús de 2011 desvolòpe prètzhèts en encastre dera cultura populara e der associacionisme culturau. Hè part deth conselh editoriau dera revista Tornaveu – Associacionisme i Cultura (a compdar de 2014), a estat ena Comission de Seguiment deth Protocòu deth Cortègi Popular de Barcelona (2018-2021) e collabòre damb diferenti mejans coma cronicaire pera divulgacion de contenguts en matèria de cultura populara e comunitària.

Isabel de la Parte

andorra @ssoggies

Govern d’Andorra

Pol Fàbregas i Capdevila

FABREGAS_P

Licenciat en Geografia e Graduat en Sciéncies Sociaus pera Universitat Autonòma de Barcelona (UAB), Mastèr en Estudis Territoriaus e dera Poblacion pera UAB e Postgraduat en intervencion e gestion deth païsatge entara dinamizacion deth patrimòni culturau pera UAB. Actuaument trabalhe coma tecnician en Departament de Cultura dera Generalitat de Catalonha, Direccion Generau de Cultura Populara e Associacionisme Culturau, a on desvolòpe prètzhèts restacadi damb era dinamizacion d’activitats, Relacions Internacionaus e protocòu, promocion e estudi dera cultura populara e tradicionau, politiques territoriaus de sosten ath mon associatiu, gestion de projèctes e coordinacion d’accions culturaus entre entitats.

De formacion geo-eclectica, en parallèl dedique eth sòn temps liure a explorar eth territòri, eth païsatge socioculturau que mos hè a botjar, era educacion mieiambientau e en léser, e cada viatge que pòt dedique estones ara musica de raïtz e ath volontariat, per ací e per aquiu!

Xavi Farré i Sahún

FARRÉ_X

PhD. Licenciat en Geografia (1999) e doctorat ena Universitat de Lhèida (2014); DEA en Organizacion Territoriau e Desvolopament Regionau pera Universitat  de Barcelona, (2001-2002); pagés de montanha per formacion familhau e fruticultor de pomes e peres dempús de 2009, especialista en varietats autoctònes e biodiversitat cultivada. Es recèrces actuaus son en transicion ecologica e permaculturau de vergèrs, en decreishença dera agricultura e ena sobeiranetat alimentària. Escrivan des libres Foc al Faro! La Festa de les Falles al Pirineu (2012), damb Sergi Ricart (fotograf e editor), sus era recèrca hèta entre 2006 e 2011, e Foc a les mans. Un conte de falles (2015), damb Sebastià Jordà “Patxanet” (illustrador) e de diuèrsi articles e comunicacions sus es halhes, ath delà dera tèsi doctorau Metodologia experimental en la construcció social de les muntanyes: la mesologia aplicada a l’ordenació de la unitat geogràfica del Pirineu, que tanben tracte eth tèma des halhes.

Rafel Folch

sahun @fiestasdesahun

Especialista

Mireia Guil Egea

GUIL_M

Licenciada en Filologia Romanica (2012, UB), graduada en Antropologia Sociau e Culturau (2018, UAB) e mastèr en Cultures Medievaus (2015, UB). Borsièra pre-doctorau (Formación Profesorado Universitario, FPU) ena Universitat de Barcelona. Actuaument, sò a elaborar era mia tèsi doctorau sus era patrimonializacion des “hèstes deth huec deth solstici d’ostiu” inscrites ena Lista Representativa deth PCI dera Unèsco dempús de 2015. Es mies linhes de recèrca includissen es procèssi de patrimonializacion enes dus penents deth Pirenèu, especiaument, enes zònes gascones, palharesa e andorrana; e de manèra prioritària aqueri que son restacadi a ua nominacion per part dera Unèsco. Ath delà de hèr era tèsi doctorau, tanben collabòri en diuèrsi projèctes de recèrca e/o divulgacion restacadi damb era cultura populara e/o PCI.

Patricia Heiniger-Casteret

Brandon de Bezins-Garraux @mathilde_lmth

CIRDOC

Sofia Isus

isil @ulldebou (1)

Doctora en Sciéncies dera Educacion pera Universitat de Barcelona. Directora dera Cagira Educacion e Patrimòni Immateriau des Pirenèus. Professora Titolara e Coordinadora deth Mastèr en Psicopedagogia dera Universitat de Lhèida. A dirigit diuèrsi projèctes de recèrca e transferiment internacionau e participat en hilats academics. Ei era investigadora responsabla deth projècte POCTEFA Prometheus.

Xavier Pedrals

PEDRALS_X

Licenciat en istòria e magistèr en archivistica. Prèmi de Sciéncies Sociaus Caixa de Barcelona. Dirigic es revistes Estudis de Berguedà (1982 – 1989) e Quaderns de l’Àmbit de Recerques del Berguedà (1991 – 1997). A publicat libres e articles d’istòria locau, cultura populara e archivistica, a participat en congrèssi e a dispensat corsi e conferéncies sus es madeishes tematiques. Siguec enes conselhs de redaccion de Plecs, suplement de l’Avenç; de l’Erol, revista culturau del Berguedà; d’Arxius; e Lligall. Siguec director der Archiu dera Vila de Bagà, der Archiu Istoric dera Ciutat de Berga e der Archiu Comarcau deth Berguedan (1987 – 2020). Era investigacion La Fia-faia: ancestral, màgica, única obtenguec eth prèmi de cultura populara Serra Boldú. Hec era prepausa de reforma dera Hèsta deth 2001. Ei autor des memòries e participèc enes gestions entà qu’era Fia-fia siguesse reconeishuda coma Hèsta Patrimoniau d’Interès Nacionau e peth sòn includiment en registre coma Patrimòni Culturau Immateriau dera Umanitat.

Oriol Riart

FET barruera @cristinacastella

Especialista

Albert Roig

ordino @srjtorres

Especialista

Xavier Roigé

FET sahun 3 @fiestasdesahun

Universitat de Barcelona