Prometheus

Los fuòcs dels solsticis dins Pirenèus

22.00 h – Espectacle: “Los fuòcs dels solsticis dins Pirenèus”, en carga del Ballet Contemporani de Catalunya.

Emplaçament: Pabalhon municipal de Bagà

Gratuit e dubèrt

INFO de l’espectacle:

La companhiá de dança catalana interprèta una recuperacion patrimoniala del balet inedit “Los fuòcs de Sant Joan” del compositor Robert Gerhard, e renommat per l’escasença dins aqueste Simpòsi amb lo títol “Los fuòcs dels solsticis dins Pirenèus”. La musica del balet es estada recuperada per Ficta Edicions e lo pianista Miquel Villalba amb motiu de l’An Gerhard. Miquel G. Font es l’encargat de la direccion artistica e de la coreografia, e la companhiá serà acompanhada del quite Miquel Villalba, qu’interpretarà en dirècte la musica del representant màger de la musica catalana del sègle XX.

http://www.balletcontemporanicatalunya.cat/

Focs de Sant Joan

Lo 5 de genièr de 1970 morissiá, a l’exili de Cambridge, Robert Gerhard i Ottenwaelder, lo compositor catalan mai universal de totes los tempses nascut 74 ans abans a Valls. Aquò vòl dire que en 2020 òm commemòra lo cinquantenari del sieu defuntament e en 2021 lo 125n anniversari de sa naissença.

Es per aquò que los ans 2020 e 2021 son declarats, pel Govèrn de la Generalitat de Catalonha, An Gerhard. Dos ans que devon servir a reivindicar aquela granda figura nacionala e internacionala, incomprensiblament oblidada, del patrimòni musical catalan. Del vast catalòg de Robert Gerhard destaca la siá produccion pel balet: Ariel, Soireés de Barcelona, Pandora, Don Quixot e Alegrías.

Lo balet Soireés de Barcelona (1936-1938), originalment nommat Los fuòcs de Sant Joan e encargat pel Coronèl W. de Basil (Balets Russes de Montecarlo), es una òbra marcada per la tragedia de la Guèrra Civila e l’Exili. Una òbra qu’es demorada, fins ara, jamai representada amb balet. Inspirada per las fèstas del fuòc dels Pirenèus, lo balet es confle de melodias tradicionalas catalanas, tractadas amb la radicala modernitat de l’epòca, en tot conformar una òbra qu’òm a convengut en considerar coma la Consacracion de la Prima catalana.