DOMENIS

DOMENI 1 | FALHAS, HAROS, HALHES E BRANDONS. ISTÒRIA E ACTUALITAT DE LA FÈSTA

Fa qualques annadas que lo nombre de populacions falhairas aumenta, sustot dempuèi lo 2015, quand las falhas, haros e brandons foguèron declarats Patrimòni Cultural Immaterial de l’Umanitat per l’Unesco. Dins qualques cases, la celebracion de las falhas es estada precedida per la trobalha de qualque document o testimòni atestant que dins tala localitat òm auriá fach davalar de falhas en qualque moment del passat, sens gaire mai concrecion ni apòrt. Lecturas e interpretacions, benlèu interessadas, qu’an menat a la recuperacion de la celebracion solsticiala que nos ocupa, e que fin finala pòdon prejudiciar tant la quita fèsta coma la disciplina de l’istòria.

Comprenèm que l’estudi del passat de las falhas, coma tot autre aspècte o camp quin que siá tocant lo passat, entraïna trabalhar amb la rigor scientifica qu’òm supausa a l’istoriografia. Dont mai se coneis l’istòria e la societat en general d’un determinat luòc, mai se redusís l’espèctre d’interpretacion; dont mai òm coneis l’istòria, mai facil es explicar las manifestacions de cada pòble e la siá evolucion per se manténer.

Coma que ne vire, las falhas, a jorn de uèi, son vengudas per una basta region pirenenca un element identitari de primièr òrdre, qu’òm poiriá plan profechar per crear sinergias e per melhorar las relacions e las expectativas de futur per las populacions d’aquel territòri. Mas pas solament aquò, aquelas fèstas del fuòc son vengudas un irrenonciable ponch de partida del torisme per fòrça de las populacions, tant que quitament, dins fòrça cases son vengudas la principala activitat de las respectivas vòtas.

Cossí an evolucionat las falhas per èsser çò que son ara? Cossí son passadas d’èsser una celebracion eminentament locala a venir un referent mondial de las fèstas del fuòc? Dempuèi lo nòstre ponch de vista, la recèrca nos deu ajudar a identificar los tèmas/aisses qu’a son torn vira e evoluciona una societat e, doncas tanben la fèsta en tant que forma d’expression d’una comunitat. La recèrca emplís tanben de contengut istoric e dòta la fèsta d’un relat contrastat, fèrm e estable a comptar dont se pòdon establir las trencaduras e los ligams entre passat e present. En efièch, es l’aisina que permet mostrar l’evolucion de la fèsta e d’introdusir, dins lo cas que siá necessari, modificacions sens que se desacòrden amb lo sens e significat de l’esséncia de la fèsta e la siá tradicion.

Aital, dins aqueste domeni nos interèssa soscar a prepaus de totas aquelas transformacions inerentas a las fèstas a travèrs de recèrcas, de caractèr istoric e etnografic, qu’ajan estudiat qualques unes d’aqueles cambiaments, siá d’una manièra mai locala, siá globala.

DOMENI 2. ORGANIZACION E GESTION DE LAS FÈSTAS DE FUÒC

Lo domeni 2 se prepausa soscar sus l’organizacion e gestion de la fèsta a travèrs de la votz de qualques unes dels sieus protagonistas de pertot del Pirenèu. Pr’amor de conéisser son experiéncia, òm prepausa menar a tèrme una taula redonda sus qualques unas de las escomesas inerentas a la preparacion de las celebracions uèi. Dempuèi lo nòstre punt de vista, qualques unas d’aquelas escomesas son: en primièr luòc, las divèrsas figuras concernidas en l’organizacion de la fèsta (comunas, associacions, comissions de fèstas, grops informals, confrariás, etc.) e los protocòls de la fèsta (dins lo cas que i sián); en segond luòc, l’aumentacion de visitaires e las possiblas estrategias per la siá regulacion (creacion de parcatges, talh de rotas, nòus accèsses al vilatge, etc.); en tresen luòc, l’elaboracion dels materials caracteristics de la fèsta (sòrta de materials, recèrca de materials, disponibilitat d’aqueles materials, etc.) e l’espaci de celebracion (plaças, èrms, montanha, etc.); e fin finala, los tramits administratius que cal menar a tèrme per la realizacion de la fèsta (assegurança, permís de fuòc, ajuda economica, etc.). Totes aqueles subjèctes deurián permetre dobrir un espaci de debat sul futur de la gestion de la fèsta, incitant la soscadissa a l’entorn dels nòus usatges qu’adòpta la fèsta actualament e de quina manièra, dempuèi l’organizacion de la fèsta, se pòdon assumir o pas.

DOMENI 3: EDUCACION, TRANSMISSION E DIVULGACION PER ÇÒ DE LA SALVAGARDA DEL PATRIMÒNI CULTURAL IMMATERIAL

La transmission, sensibilizacion e divulgacion de forma participativa entre las comunitats portairas e las institucions son d’accions centralas per las Directices Operativas (2018) per l’aplicacion de la Convencion per la Salvagarda del Patrimòni Cultural Immaterial (PCI) del UNESCO. Dins lo cas de las Fèstas del Fuòc dins los Pirenèus, la collaboracion entre portaires de PCI amb institucions educativas, culturalas e scientificas (escòlas, musèus, archius, universitats…) es a generar plusors accions de salvagarda: proposicions didacticas al dintre de las escòlas, recèrca aplicada, plans de salvagarda, exposicions, musèus, publicacions de libres e contes, usatge de nòvas tecnologias, virtualitat, demest de autras. Dins aquel domeni pretenèm analisar aquelas accions de transmission, sensibilizacion e divulgacion sus las Fèstas del Fuòc dels Solsticis dins los Pirenèus, e tanben experiéncias de salvagarda per çò d’autras expressions del Patrimòni Cultural Immaterial al nivèl internacional.

DOMENI 4. COVID, SOSTENIBILITAT E FUTUR DE LA FÈSTA

Quina es estada l’incidéncia de la pandemia e del confinhament dins las fèstas del fuòc als Pirenèus? La pandemia a agut som incidéncia en la celebracion de las fèstas, en fasent impossible la siá celebracion de la forma abituala. Las reaccions de las comunitats per çò de la celebracion son estats divèrsas: dempuèi la siá non celebracion, fins a la siá celebracion en format redusit o solament pels membres del meteis vilatge, o fins a formats virtuals. La siá non celebracion a entraïnat un cèrt vuèg dins la dinámica locala, per çò que fòrça vilatges se son sentits orfanèls per la non celebracion. En tot cas, ongan s’es vist mai que jamai l’importància de la fèsta per las nòstras comunitats.

Après la represa, en 2021, òm pausa divèrsas questions sul futur de la fèsta. Cambiarà l’experiéncia d’ongan las formas de celebracion? Que ne podèm aprene per l’avenidor? Cossí far unas fèstas de formats mai sostenibles? Nos cal perpensar a qualques aspèctes de la celebracion de la fèsta (torisme, creissement de la fèsta, participacion de las comunitats, etc.)