ÀMBITS

Fa uns anys que el nombre de poblacions fallaires augmenta, sobretot des del 2015, quan les falles, haros i brandons van ser declarades Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat per part de la Unesco. En alguns casos, la celebració de les falles ha anat precedida de la troballa d’algun document o testimoni segons el qual en la localitat s’haurien baixat falles en algun moment del passat, sense gaires més concrecions ni aportacions. Lectures i interpretacions, potser interessades, que han portat a la recuperació de la celebració solsticial que ens ocupa, i que poden acabar perjudicant tant la mateixa festa com la disciplina de la història.

Entenem que l’estudi del passat de les falles, com qualsevol altre aspecte o camp del passat, implica treballar amb el rigor científic que se li suposa a la historiografia. Com més es coneix la història i la societat en general d’un determinat lloc, més és redueix l’espectre d’interpretació; com més és coneix la història, més fàcil és d’explicar les manifestacions de cada poble i la seva evolució per a mantenir-se.

Sigui com sigui, les falles, a dia d’avui, s’han convertit per a una vasta regió pirinenca en un element identitari de primer ordre, que bé es podria aprofitar per a crear sinergies i millorar les relacions i expectatives de futur per a les poblacions d’aquest territori. Però no només això, sinó que aquestes festes del foc han esdevingut un irrenunciable punt de partida del turisme per moltes de les poblacions, tant que fins i tot, en molts casos han acabat sent la principal activitat de les respectives festes majors.

Com han evolucionat les falles per ser el que ara són? Com han passat de ser una celebració eminentment local a convertir-se en un referent mundial de les festes del foc? Des del nostre punt de vista, la recerca ens ha d’ajudar a identificar els temes/eixos a l’entorn dels quals gira i evoluciona una societat i, per tant també la festa en tant que forma d’expressió d’una comunitat. La recerca també omple de contingut històric i dota la festa d’un relat contrastat, ferm i estable a partir del qual es poden establir les fractures i lligams entre passat i present. En efecte, és l’eina que permet mostrar l’evolució de la festa i introduir, en el cas que sigui necessari, modificacions sense que desencaixin amb el sentit i significat de l’essència de la festa i la seva tradició.

Així doncs, en aquest àmbit ens interessa reflexionar sobre totes aquestes transformacions inherents a les festes a través de recerques, de caràcter històric i etnogràfic, que hagin estudiat alguns d’aquests canvis, ja sigui d’una manera més local o global.